Han estat un dies doncs de pura màgia amb el colofó final de poder ser testimoni d’una de les cerimònies més maques d’Espanya: el botafumeiro. Tant de bo l’apòstol Santiago ens beneeixi a tots i puguem ungits afrontar amb més força totes les merdes del dia a dia. Sense cap mena de dubte que de forces n’hem agafat!
Aquí us presento una explicació de com ho hem fet!
.......
TRANSPORT.
VOL. Vueling. Amb la pandèmia aquests lladres no ens van voler tornar els diners i el crèdit de vol ens caducava aquest desembre, de manera que vam agafar el vol amb ells. Ens avisen amb dos dies d’antel•lació que ens canviaven l’horari de la sortida pel covid. El vol bé! Descontent però amb la gestió. Costa molt resoldre un dubte amb ells! 500 euros.
COTXE. Fiat 500 amb la companyia Rentalcars i l’assegurança amb LEASYS. Aquesta vegada hem fet el contracte del cotxe i reserva amb Rentalcars (204,76€) i amb LEASYS hem contractat. l’assegurança a tot risc 93,70€).
PÀRQUING AENA. Reserves amb antelació i el deixes en una plaça. Tens accés directe al aeroport i pagues a la tornada segons l’estada. A nosaltres en ha costat 73 euros.
ESTANÇA. A Santiago de Compostela als apartaments Catedral Suites. Apartament genial amb vistes a les torres de la Catedral de Santiago des del menjador. L’estança ens va tocar en la quarts planta amb ascensor. Genial! Menjador i cuina oberta amb una habitació amb wc complert inclòs. Dues coses a millorar: la comoditat del llit i el wc massa a sobre de la pica. Molt bona atenció de part de l’Anxo. Preu total: 422€.
El cotxe l’hem tingut al Pàrquing Sant Clemente. Els cinc dies per 50 euros. Aparcar és impossible. Per proximitat i preu és el millor. Surts de l’apartament i travesses el parc del davant i t’hi plantes en 5 minuts. Dues aturades a gasolineres: 70 euros
Total: 1413 euros entre dues persones. Amb 4 menjades fora de casa, les compres al super, regals, extres: 1600 euros (entre dos).
........
3/12 BARCELONA-SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA. Retencions clàssiques en la sortida d’un pont com aquest i més a conseqüència d’un col•lapse circulatori provocat per un accident entre dos camions. Sort que hem marxat d’hora.
A l’aeroport en poc més de 10 minuts hem passat el control policial. Cap problema en l’accés i el vol. Hem tardat més a l’anada que a la tornada (1h 40 i 1h 25). L’anada, al ser de dia, ha estat més bonic ja que hem gaudit amb les nevades de mitja Espanya nord.
A la volta hem tornat de nit. I hem marxat de Santiago igual que vam arribar; amb pluja.
A l’aeroport ens ha recollit un noi i ens ha dut a l’empresa de cotxes de lloguer LEASYS. Allà ens han donat un Fiat 500 que ha estat el nostre company de viatge aquests 5 dies. I cap a Santiago!
En poc més de vint minuts hem arribat a la ciutat coincidint amb la sortida de les classes de la canalla i el final de la jornada de treball, de manera que hi havia força trànsit.
Lo primer que hem fet és buscar i trobar el nostre apartament Catedral Suites. Ens hem quedat meravellats amb la vista que tenia de les torres de la catedral de Santiago. Hem anat a comprar i hem fet el primer àpat a l’apartament.
Ja al vespre hem fet la primera caminadeta per la vila. A la plaça de l’Obradoiro hem vist un cert moviment i és que estaven a punt d’encendre els llums de nadal. I si, hem estat testimonis de la primera encesa. Ha estat emocionant! Amb la pluja sent la protagonista hem volgut perdre’ns una estona pels principals carrers del casc antic. Per primer cop hem començat a copsar la màgia del bressol de l’apòstol.
Sopar a casa i capítol de ‘Succession’ abans d’anar a dormir.
4/12 NOIA, RIANXO, VILANOVA D’AROUSA, CAMBADOS, PONTEVEDRA I VIGO.
NOIA. Ens hem llevat d’hora i ens hem posat en camí cap a les Ries Baixes. El primer poble escollit ha estat Noia. Es diu que va ser fundar per descendents de Noé. En vull destacar la meravellosa portalada de l’Església de Sant Martiño ben a la vora de la Ria Estrella. Té només una torre. L’altra està inconclusa. Es parla d’una maledicció. De fet es veu que el director Claudio Guerín rodava una peli va voler reconstruir la torre amb cartró i se li va ensorrar en ple rodatge, perdent-t’hi la vida. Donant una volta pels carrers de la vila vella, te n’adones de la importància que devia tenir la ciutat anys enrere, en temps de l’edat mitjana, on els ‘pazos’ eren els protagonistes.
RIANXO. De baixada ens hem aturat a Rianxo la vila de l’escriptor Castelao. D’aquí en surt la cançó ‘Rianxeira’, dedicada a totes les persones que van haver de marxar d’aquesta terra. A la façana marítima hi tenen un moment dedicat a les dones que van haver de marxar. A l’interior de la vila hi tenim l’Església de Santa Calumba alçada en una plaça mig imponent pel seu passat gloriós i mig decadent ja que els edificis més vells denoten una cert decadentisme atractiu. Abans de marxar del poble he volgut comprar l’única novel•la que va escriure Castelao en gallec: ‘Os dos de sempre’ escrita el 1934.
VILANOVA D’AROUSA. A l’hora de dinar hem fet cap a Vilanova, on va néixer l’escriptor Valle-Inclan. L’autor de l’esperpent i de ‘Luces de Bohemia’ té dedicada una casa museu on va viure. Per 3,5 euros pots entrar-hi i el cert és que no et deixarà indiferent. Hi ha tres parts: una dedicada a la seva obra i les primeres edicions publicades. Una segona amb una recreació de les estances on va viure i finalment el jardí, un espai realment únic i cuidat de manera impecable.
Hem dinat al ‘Meson O Timon’. Menú: musclos a la marinera, gambes a la planxa, calamars amb ceba i pebrot. Excel•lent i a tocar de l’aigua.
CAMBADOS. És una vila preciosa de la que se’n tenen notícies ja el 1421. És la capital del vi blanc, de la varietat ‘albariño’. A part d’albergar el parador ocupant l’antic Pazo de Bazán ben a tocar l’aigua, ens hem deixat perdre per dos espais únics: l’Església Sant Bieito i el Pazo de Pefiñans. Del primer m’encanta veure les escultures en forma de persona que la custodien. Del segon edifici només puc dir que tot ell és patrimoni. I és que se’n té notícia des de 1457. Sobta veure el munt de cares esculpides a la façana. Et transporta a altres vides, a altres temps!
PONTEVEDRA. Es una de la ciutats que més ens han sorprès sobretot per la majestuositat dels seus edificis i les grans places que alberga després de Santiago. La llegenda diu que fou fundada per Teucro, un dels herois de la Guerra de Troia. Hem pujat des de baix al Riu Lérez a la zona del mercat fins a la plaça de la Peregrina. A aquelles hores de la tarda encara se sentia una potent olor a peix penetrant. A mesura que t’acostes a la part antiga et trobes edificis més majestuosos El primer d’ells és l’església de Sant Bartolomé. La façana és imponent i els contraforts laterals també. La plaça de la Verdura i fins la Rua Sarmiento, on hi ha una altra escultura dedicada a Valle-Inclan aquesta vegada de peu. D’allà val la pena pujar cara amunt fins a trobar-te en la confluència de la Praza Estrella, Herreria (on hi ha el Convent i l’església de Sant Francesc) i la Praza Peregrina, on hi ha la brutal església de La Peregrina (església circular amb una impressionant façana i interior). Pels carrers et trobes un munt de comerços i botigues.
VIGO. Amb el dia acabant-se hem arribat a Vigo (Vicum, en llatí). La idea era ben clara: contemplar les llums més famoses d’Espanya i el cert és que és tot una animalada de llum, color i soroll. El centre neuràlgic es troba resseguint el Carrer Garcia Barbon. Tallen el trànsit de l’artèria principal i a gaudir de l’espectacle. Els carrers del voltant també s’engalanen. A mesura que puges ninots de neu gegants, un arbre de llum, llums de tots els colors damunt dels caps i una immensa roda de llum que gira i que s’encén i s’apaga i que s’emporta la palma de l’espectacle. Passes pel davant del Teatro a fundación de Vigo i fins a la Praza Porta do sol. Val la pena! Dins dels despropòsits de la ciutat d’allà en amunt el carrer està obert per unes obres. Ja dedicats a donar una volteta més enllà de les aglomeracions descobreixes un Vigo majestuós i al que caldrà dedicar-hi més temps una altra ocasió. Hem pogut passar ben a la vora de dues esglésies emblemàtiques de la ciutat, la de Santiago i sobretot la Concatedral de Vigo.
5/12 BETANZOS, LA CORUNYA i LUGO.
BETANZOS. Entre la Ría de Betanzos i el Riu Mendo s’hi aixeca la vila declarada d’interès el 1970. Una vila que per mi sempre ha anat lligada a Paco Buyo (ex porter del Real Madrid dels 90) i a Xulio Ricardo Trigo (escriptor excel•lent a qui per sort he conegut). Amb el temps plujós hem accedit des de baix pel portal al carrer Ferreiros. Des d’allà hem fet cap a l’espai que acull l’església gòtica de Santa María do Azogue (amb una bonica portalada) i l’església de Sant Francesc, a tocar del Mercat. El poble va enfilant-se amunt fins a ser coronat per la part més alta a la bella Praza de la Constitución. Allà diversos edificis antics i bells et criden l’atenció. Al fons hi sobresurt l’església de Santiago, la portalada de la qual es deixarà bocabadat. Baixant un nivell mirant cap a l’est et trobes el conjunt de l’església del convent de Sant Domingo a la Praza de Galícia, en una plaça enorme que la rodeja. De tornada a la part baixa unes barques prop del Passeig de la Galera i un conjunt d’orrios reconstruïts et faran estar una bona estona buscant captar la millor instantània del conjunt.
LA CORUNYA. Uns quilòmetres més amunt tens A Corunya, una altra de les urbs de Galícia. La primera parada l’hem feta a la punta Robaleira on hi ha la imponent Torre d’Hèrcules. És un far d’origen romà imponent i realment és un dels símbols de la ciutat. En aquella zona per primera vegada hem notat la força i la potència del vent i de l’Atlàntic. Feia fredat com l’aigua xocava contra les roques. De fet era l’inici d’un temporal que estaria amb nosaltres la resta de dies.
Com totes les ciutats grans té aquell nosequè que per una banda té la fa ‘inapamable’ però per l’altra, al no ser una ciutat molt gran, et permet fer-hi una aproximació en poques hores per tenir-ne una idea. La imatge icònica és a la part del port. Allà els blocs d’edificis han conservat els finestrals i galeries oberts al mar que els protegeixen del mal temps. La façana marítima l’acabaràs recordant segur. D’aquí li ve el sobrenom de ‘la cidade de cristal’.
Llavors val la pena endinsar-se pel casc antic del que en destaco quatre llocs imprescindibles: la Praza de Maria Pita i l’església de Sant Jordi a tocar i més enllà la Colegiata de santa Maria del Camp i l’església de Santiago. La més vella.
LUGO. Hi hem arribat plovent a sac per l’autovia. Per moments una mica infernal i tot. Hem deixat el cotxe en un pàrquing i paraigua en mà ens en enfilat a la muralla romana de Lugo, patrimoni de la humanitat i certament única al món. Des de dalt no només pots veure com la ciutat va anar creixent dins del seu nucli sinó que pots acabar de copsar la magnificència de la construcció.
Ja a baix és molt interessant deixar-se perdre pels carrerons de l’intramurs i si esperes l’encesa dels llums a tocar se les 18h encara més. Dels diferents punts d’interès que hem vist en vull destacar aquests: la Praza de Campo (enmig del nucli antic), la Catedral de santa Maria (imponent), l’església de sant Pere (petitona però amb un retaule preciós), la Praza Maior (la plaça més gran i majestuosa) i la Praza de Santo Domingo (amb el monument dedicat a la fundació de la ciutat).
6/12 SANTIAGO, PONTE MACEIRAS, MUXIA.
SANTIAGO. Amb el dia mig passat per aigua hem intentat donar un tomet per la ciutat per descobrir alguns dels racons encara no vistos. Avui ens hem mogut pels voltants de la Catedral, per la Praza Prateria i la Praza de Quintana. Just aquí hem entrat per darrere a la Catedral, pel deambulatori. Al posar-nos just al davant de l’altar hem quedat bocabadats ja que hem pogut contemplat un dels altars més magnífics que hem vist mai. Al mig hi ha Sant Jaume que està secundat sota pali amb una protecció d’or aguantada per uns àngels enormes. Pel que fa a l’església, què dir? Doncs que és un dels recintes cristians de major envergadura, a cavall entre el romànic i el gòtic. La planta és de creu llatina i als laterals hi ha capelles dedicades a diverses santes i sants. N’hi ha una dedicada a la Moreneta. A les parets el símbol de Déu que és alfa i omega, principi i final! Pel lateral dret hem baixat a venerar les restes de Santiago. Al final de l’església no oblidar que hi ha ‘el pórtico de la gloria’, una joia escultòrica única al món. Al sortir plovia! De manera que hem baixat fins a la plaça de l’Obradoiro i ens hem aixoplugat en un pas cobert entre el Palau Xelmírez i l’Hostal Reyes Católicos. Allà un ‘gaitero’ ens ha amenitzat l’estada. La següent parada ha estat al Mercat d’Abastos, un dels llocs amb més vida de la ciutat. És un lloc on es poden comprar tot tipus de productes i on es poden fer de les millors tapes de la vila. Una miqueta més enllà hi ha unna església ben curiosa, la de Sant Fiz de Solovio, més que res perquè a la portalada hi ha representat el naixement de Jesús amb els reis i tot. A l’interior hi ha un dels pessebre més grana i més bonics que mai he vist. Des d’allà hem fet cap a la facultat d’història passant per la Praza Mazarelos. Imponents llocs amb escultures magnífiques a la plaça i coronant l’edifici facultatiu. Hem comprat dos numerets de la loteria de Nadal a veure si sona la campana. I Cap a casa tu! Ha tornat a ploure de manera més insistent, així que cap a l’apartament, vermutet i dinar.
PONTE MACEIRAS. De camí a Muxia ens hem aturat en aquest bonic poblet declarat fa uns anys ‘pueblo con encanto de España’. A part d’un entorn preciós amb boscos de roures envoltant-lo, lo xulu bé quan entres al poble, ja que hi ha una combinació mig de grandiositat i decadència a la vegada. Només entrar hi trobem orrios enmig de cases mig caigudes. Tires avall fins que fas cap a la llera del riu Tambre que baixa ufanós. En aquest punt a l’esquerra hi ha la capella dedicada a Sant Brais, al fons el Pazo de Balandron i a la dreta el pont que travessa el riu. Un poblet d’interior que en temps de tardor amb les fulles caient i la molsa ocupant tot els espais possibles fa un goig que enamora. En molts punts s’hi poden veure hortènsies ben ufanoses als laterals.
MUXIA. Hi hem arribat en un moment òptim de la tarda i és que el vent ha escampat els núvols i ens ha permès gaudir d’un espectacle únic a la punta de Muxia. Allà el Santuari de la Verge de la Barca, ben a tocar del penya-segat, amb el far en un lateral i el Far del Cap Vilan al fons mig enterbolit per la broma del mar, realment et permeten veure un espectacle únic. I és que l’oceà Altàntic enmig d’un temporal de magnitud ú impressiona el més pintat. De la vila en si poca a cosa a dir, és més el paisatge marítim el que és magnífic.
7/12 BRANDOMIL. FISTERRA, CORCUBIÓN.
BRANDOMIL. Es creu que aquesta zona durant l’Imperi Romà es coneixia com la regió de Claudionerium. El cert és que el Pont -diuen que mal dit romà- damunt del riu Xallas és preciós. Al voltant s’hi respira una pau només alterada pel brogit de l’aigua del riu.
FISTERRA. Cal arribar-se a la punta de Fisterra on el far indica el punt més allunyat de la península mirant cap a l’oest. No cal dir que el vent en aquest punt és incessant i molest en dies de temporal. Per sort hem tingut una escletxa de bon temps i hi hem pogut passejar tranquil•lament, just en el moment en el que el sol començava a baixar en l’horitzó. Amb raó els antics el van anomenar finisterre; de final de la terra. S’hi aixeca un edifici que conté un far que s’aixeca sobre el mar fins a 138 metres. Curiosament és el punt més proper a Amèrica i s’erigí el 1853. És un far essencial per a la navegació. La llum arriba als 65 km i és una clara advertència dels perills que amaga la Costa da morte.
Del poble en si, està bé baixant del cap, aturar-se a l’església de Santa Maria das Areas i si està obert entrar en el cementiri que és en un dels laterals. Al fons veus el mar en ell grans pesquers feinejant a altamar.
Hem baixat fins a la façana marítima per observar a la punta el Castell de Sant Anton així com l’skyline amb les cases amb finestrals a tocar de port.
CORCUBIÓN. Val la pena aturar-se en aquests vila marinera per observar els seus ‘orrios’ entre mig de les cases. La majoria estan molt ben conservats. Sobta veure’n algun amb unes dimensions més grans de les normals. S’aixequen sobre unes plataformes de pedra en forma de rovelló (valgui la comparació). Tenen forma rectangular i presenten una porteta lateral a la part llarga. Les parets són de pedra i tenen obertures per deixar els productes que s’hi vulguin assecar, tals com panotxes. El sostre sol ser enfustat i està coronat per creus i puntes de pedra. De la part vella de la vila en destaquen cases de pedra culminades amb aquests grans finestrals a les parts altes sobretot. Al centre del poble vell hi ha l’Església de Sant Marc.
Hi ha una anècdota curiosa vinculada a la vila. L’any 1961 don Juan de Borbon -que havia de ser rei d’Espanya però no li ho permeté Franco- va fer cap a la vila arrastrat per la marea camí d’Anglaterra. La gent el va rebre com a rei, desafiant l’autoritat franquista. Fins i tot l’home va dinar i va participar de diversos actes. Al final però es va haver d’amagar per por a la represàlia del dictador. L’endemà va salpar a bord del ‘Saltillo’.
SANTIAGO. A mesura que ens hem acostat a la ciutat de l’apòstol de nou la pluja ens ha sorprès. Tanmateix, aparcat ja el cotxe, hem volgut acomiadar-nos de la vista nocturna del centre i i degustant el boníssim 'pulpo a feria' a la Taverna do Bispo.
No cal dir que l’Obradoiro ens segueix deixant sense respiració de dia però sobretot de nit.
8/12 SANTIAGO (BOTAFUMEIRO I COMIAT).
El dia de la Immaculada Santiago es vesteix de gala per celebrar aquesta festivitat. Ben d’hora hem anat cap a la Catedral per buscar un bon lloc i és que aquest és un dels assenyalats al calendari ja que abans de la missa del ‘pelegrino’ fan anar el botafumeiro. Primer processó resseguint les naus de l’església i després el moment màgic. Entre tres persones deslliguen la corda i omplen d’encens el recipient. Llavors l’aixequen lentament i quan ha agafat l’alçada suficient el fan anar de banda a banda dels braços de la creu de la planta al so dels instruments. És un moment increïble!
Acabat l’acte hem sortit per la porta que dóna a la plaça de la Immaculada justament. Des d’allà, amb la pluja tornant a fer acte de presència hem volgut recórrer per darrera vegada els carrers de la capital. Sort en tenen dels centenars de llocs aixoplugats a redós de les arcades sotan de les cases. Són autèntics passadissos tapats que et permeten no mullar-te.
Ja a l’hora de dinar hem triat fer-ho a la cafeteria Rúa bella. Allà la Xell ha fet el menú amb crema de verdures i espaguetis al pesto. Jo m’he decantat per escollir dos plats de la casa: l’amanida i l’hamburguesa Rúa Bella. Excel•lent!
Hem fet una bona sobretaula mentre veiem com el sol deixava entreveure una ullada al carrer. El sol s’ha anat escolant al carrer amb les teulades encara gotejant. Aquests ha estat una de les darreres imatges de la vila. Després un altre aiguat s’ha volgut acomiadar de nosaltres abans d’arribar a l’aeroport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada