APARTATS

30 d’oct. 2009

CONCERT: PANDILLEROS DE LA FUNDACIÓN TONY MANERO

Dia durillo, dia durillo! He sortit de repàs realment cansat, estressat. En sec, m'ha trucat la Xell perquè m'havia comprat una entrada per anar a veure els Tony Manero al Bartrina. He pensat...
Tenia més ganes de jaure que de res més però he accedit; encara que una mica incrèdul! A les 20:30 he fet cap al cafè del Centre de Lectura. Hem fet una cervesa hiper-fresqueta. Com no podia ser de cap altra manera els nostre amic de la barra ens ha tornat a recordar-vendre que cada divendres i dissabte fan concertillos i música en directe al bar. L'home deu tenir memòria de peix ja que ja ens ho ha dit varies vegades i la veritat, ja hi hem anat diverses molts cops. En fi!





Deu minuts abans hem accedit al teatre. Fa molt goig! És un recinte preciós i està molt bé que s'hi facin tot tipus d'espectacles. Tot i que he de dir -sinó em moro- que moltes estrenes de teatre són molt estranyes i patilleres, i la majoria no les acabem entenent.
Doncs bé han sortit els Manero a l'escenari al mateix temps que es projectaven unes imatges en una pantalla gegant. Es representava la peli Pandilleros. Narra la història de dos germans des de la seva infància, passant per diferents fets i aventures, fins els final dels dies (no detallem més)! Pot comprovar les conseqüències d'una vida portada al límit! A tot això veus les seqüències a la pantalla gegant mentre els Manero toquen la banda sonora de la peli i fins i tot l'escenifiquen.
Els ritmes són totalment manerians. En molts moments t'entren ganes de botar i botar. Són molt enganxosos. Tot i així la sonoritat del recinte no permet entendre massa les lletres.


Total que hem passat una bona estona veient i escoltant aquest espectacle. És altament recomanable. A més no és llarg; aproximadament una hora i mitja. Val la pena! Iblama