Doncs vam anar a fer el dinar d'inauguració del pis dels Gaya-Vives. El menjar va estar de conya i és que ens van deleitar amb un apareritiu força atapeït i un segon plat de "rechupete" amb una cassoleta de pollastre i mandonguilles. Els més agosarats vam repetir -i hauríem tornat a repetir-. La traca final va arribar amb els postres. Va faltar pode fer una bona becaineta, tot i que vam passar la tarda encantats mirant fotos antigues de quan la Cris era petita. Dóna molt de si! i si ho acompanyes d'una llarga copeta més encara!
SANT FRANCESC 041009
Acabat el rally vam anar a fer un cafè amb llet al The Xelo's; infernal! El viatge fins a Porrera va ser esgarrifós. Entre el menjar del rally i el beure se'm va fer una bola a l'estòmac pesadíssima. Els tombs de la carretera van acabar de rematar la feina. Resultat: marejat com una sopa. De totes maneres vam arribar al poble fer felicitar el dia al Senyor Blanch, al so de tòniques, no de cava!
CARNADA A LA BRASA A CALS VIVES-SANABRA 101009
Bufffffffffff! Quin dinar nen, quin dinar! En aquelles roentes brases es van coure uns talls de carn, cansalada i llangonissa impagables!
De primer vam fer un extens pica-pica-vermut. Però el plat fort arribava després: pa torrat, carn i llangonissa bastant cruosa -com Déu mana-. Allioli exquisit, es veu que fet afegint-hi aigua i salsa de romesco. I quins alls nen! El senyor Joan Vives em va donar una cabeça d'alls collida al moment. Mare meva. Em vaig menjar dos grills d'all. Impressionant! Picaven que feia esgarrifar!
Amb el menjar a la gola van arribar les pastes. Semblava una pasteleria allò. Impressionant!
Va anar transcorrent la tarda fent-la petar a la fresca mentre feiem uns xuts amb l'Úrsula i emprenyàvem al pobre gos. Al vespre estava baldat!
SOPAR A CA L'ADRIANA A MONT-ROIG 101009
Va anar transcorrent la tarda fent-la petar a la fresca mentre feiem uns xuts amb l'Úrsula i emprenyàvem al pobre gos. Al vespre estava baldat!
SOPAR A CA L'ADRIANA A MONT-ROIG 101009
Reconec que vaig fer una bona becaina vespril. Em vaig llevar i em vaig dutxar. Si! teníem una nova menjada. Així que el més ràpid que vam poder ens vam plantar a Montroig.
El pis de l'Adriana estava a tope. És un pis petitet però acollidor i he reconèixer que molt ben decorat. Les dues amigues han tingut molt bon gust.
Així que vam intentar sopar. Al final vaig cedir a les pressions i vaig menjar. Tot era a base de pica pica. Hi havia unes amanides fetes amb mermelada boníssimes, pa amb tomàquet, embotit, formatges... A més vam fer com una mena de cata de vins ja que ens vam fotre 4 o 5 ampolles. Per cert! a l'hora d'obrir una d'elles vam tenir un petit accident. El tap es va enfonsar i ens va tocar a tots. Llavors l'Adri va rematar la feina acabant d'empenyer-lo. Tots topejats amb vi! De postres uns suculents cocs van anar desapareixent de la taula paulatinament, igual que el cava.
El plat fort va arribar a l'hora de marxar. Amb una espalmatòria vam accendir a la gorfa per contemplar una mena de gat dissecat o embalsamat que fotia un mal rotllo terrible. Vam marxa bastant ràpid de l'escena. Semblava que en qualsevol moment et saltaria al damunt.
Per acabar ens vam fer unes fotilles a la paret verda per guardar el corresponent record de la bonica vetllada. Iblama
3 comentaris:
Ostres, sí que fot por aquest gat!!! :-O
jeje! es un fenòmen poltergeist! ostres, a més vam pujar a la gorfa amb tot el glamour, eh. un canelobre, sense llum i de sobte et trobes amb el pajarracu alla. bbbbbb! fa una mica de por. jeje
A veure que dieu del gat eh! que és la nostra mascota inerta! jajaja!
El sopar va estar bé, i s'haurà de repetir! Espero que els temps que han de venir siguin millors que els passats per mi, i que trobar-nos sempre sigui motiu de festassa!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada