1. Situa cronològicament el Modernisme i explica quin n'era l'objectiu.
2. Quines són les dues tendències del Modernisme català? Explica-les.
3. Quines són les dues grans etapes del Modernisme. Explica'n les característiques.
4. Quina figura vinculada a aquest moviment literari va sorgir en aquesta època? Descriu-la.
5. Quan s'inicia la novel·la modernista catalana? Amb quina obra i quin autor?
6. Qui és Víctor Català? Com es titula una de les obres més importants d'aquesta autora? De què
tracta? Justifica la figura d' heroïna modernista en aquesta obra.
7. Per quines influències va estar molt marcat el teatre modernista?
8. A quin tipus de bohèmia pertany Santiago Rusiñol?
9. Elabora un esquema de la trajectòria literària d'aquest autor.
10. Com s'anomena el gran poeta del Modernisme català? Elabora un breu resum biogràfic d'aquest
autor.
11. Defineix el concepte de “paraula viva”.
12. Enumera les tres etapes de la vida de l'autor.
13. Joan Margall és l'autor del poema “Oda a Espanya”. Explica en quins dos aspectes se centra la
crítica maragalliana.
14. Quin tipus de poesia escriu Joan Alcover? Cita'n algun exemple
2)ANÀLISI DE TEXTOS
El cant de la senyera (Joan Maragall)
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
fragment de Solitud de Victor Català
Allà baix, en la terra de la Mila, la gent s’esgranava pels camps espaiosament, posant força tros entre uns i altres, i per les vores i marges amplíssims, coberts de brostam i mengia de tota mena, verdejaven al sol els lluerts i pasturaven les herbotes resseques quatre vaques magres, que reganyaven el costellam, despullat com unes graelles i uns ossos de les anques tan punxeguts, que cuidaven a foradar-los-hi la pell.
Aquí no se n’hi veia una de bèstia de mal profit, mes les persones hi estaven espesses com els dits en les mans: una munió de dones, com peces del gran joc, escampades arreu pel tauler, bellugaven, feineres i escarrassades com abelles, masegant la terra, fent muntar i baixar les poualanques, calçant la vianda o reposant sota la pampolada d’una figuera: totes amb les faldilles doblegades, els mocadors sobre la cara i braços i cames nus, adobant-se i embrunint-se al sol.
La Mila, tot guaitant-se-les, sentí que se li esbatanava son ànima calda de terrassana i que un anhel, una fal.lera dolçament ofegada, l’empenyia a baixar del carro, a ficar-se per aquells horts i grapejar també, com les dones aquelles, la terra tèbia, les fulles humides, l’aigua regalada que s’esmunyia pel mig de les balques, quals flors d’or capejaven senyorívolament arran de marge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada