Les principals tesis freudianes.
Hom podria resumir les aportacions freudianes a l’estudi de la psique i a les ciències humanes en mitja dotzena de grans tesis, cadascuna de les quals va tenir un gran pes en la cultura del segle passat.
1.- La teoria de l’inconscient. Freud afirma que sota la racionalitat i la lògica hi ha un món desconegut, una mena de pou fons on s’aboca tot el reprimit, que ell anomena “inconscient” i que constitueix l’estructura bàsica (tot i que ignorada) de la personalitat.
2.- La teoria de la sexualitat. Per a Freud l’energia de l’inconscient (libido) és la sexualitat, sinònim de “desig” i que cal no confondre amb la “genitalitat” –la satisfacció sexual amb els òrgans sexuals madurs. La psicoanàlisi considera que els humans són, per ells mateixos, desig i que el desig és l’estructura mateixa de la vida humana. L’alliberament del desig és clau en la vida humana feliç.
3.- La centralitat de la infància. Per a Freud els conflictes amb el pare per tal d’aconseguir l’amor de la mare (el famós “complex d’Èdip”) i la sexualitat de l’infant són la base de la personalitat adulta. Ja Diderot havia dit que “el nen és el pare de l’home” i per a Freud les fases de la sexualitat infantil (oral, anal i edípica) són universals i necessàriament cal superar-les per tal d’arribar a una personalitat adulta.
4.- Els somnis són una clau per tal d’acostar-nos a l’inconscient. Tradicionalment, els somnis es consideraven com una simple deixa de la vida de vigília, restes de l’activitat psíquica diürna mancades de cap significació especial. Per contra, segons Freud, els somnis tenen un gran significat: són ni més ni menys que l’expressió dels desigs inconscients que, en no poder-se expressar altrament, surten a la superfície no tan sols en forma de somnis, sinó també d’acudits, d’oblits, d’actes fallats, , etc. Freud creia possible interpretar els somnis (el seu deixeble Jüng fins en va fer un diccionari!) com una manera d’accedir als desigs que l’individu amaga àdhuc a ell mateix.
5.- La vida humana és una constant pugna entre l’ordre del desig (Eros) i l’ordre de la necessitat (Thànatos) expressió de la mort. El drama vital humà (de caire schopenhaurià com hem vist) és el fet que aquests dos principis són tan contraris com complementaris i que, finalment, l’home estigui inevitablement condemnat a una existència thanàtica.6.- La teoria pessimista de la cultura. Constitueix el corol·lari de la psicoanàlisi. Si la cultura és una repressió del desig, llavors de manera inevitable es produirà una revolta contra la cultura que serà vista pels humans com una repressió intolerable.
Qüestionari sobre Freud
-quin paper juga l'inconscient?
-importància de la infància en la persona.
-quina inteactuació tenen el jo, el superjo i l'altre.
-comenta les següents afirmacions:
- l'incoscient és aquell gran calaix on hi va parar tota la informació que rebem
- la moral i la personalitat de la persona es va forjant amb els anys i amb el temps
- el futur només és una conseqüència del que fem en el passat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada