APARTATS

10 d’abr. 2014

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga de Campions (anada).
MARCADOR: Barça 1 (Neymar) – Atlético de Madrid 1.
TÒPIC/TÍPIC. Mal i curt resultat!
EN VERD. Neymar.
EN VERMELL. La lesió de Piqué i el desgavell que va suposar.
EL DE NEGRE: correcte. Tot i que podria haver ensenyat alguna targeta més.
LA CONTRA. Partit típic de Xampions quan es comença a jugar la competició de debò. Els equips –menys nosaltres- surten el primer partit a aguantar el resultat i si et toca el violí –que segur que amb el Barça sempre tens alguna ocasió per fer-ho- doncs compliques molt la situació al rival.
L’equip ha sabut donar la cara tot i que en molts moments s’estavellava contra la defensa molt ben ordenada dels “colchoneros”. De les vegades que hem sabut trencar la defensa hem topat amb Courtois, un porter excel·lent. El Barça ha merescut més però la Xampions té aquestes coses. Segurament ho pagarem. Ens obliga a marcar gols allà!
A LA CAVERNA. Amb la llet que teniu els blancs en els sortejos poca cosa teniu a dir.
LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO



COMPETICIÓ: Lliga de Campions (tornada).
MARCADOR: Atlético 1 – Barça 0.
TÒPIC/TÍPIC.  Fi de cicle!
EN VERD. Bartra.
EN VERMELL. Messi i Alba.
EL DE NEGRE: europeu. Sigan, sigan! Tot i que no és excusa, eh! Pot ser que facin un penal al Barça abans de la mitja part.
LA CONTRA. Primer de tot aplaudir els "Colchoneros". 
El dia que el Barça té la negra li surt tot al revés. No hem fet un bon plantejament ja d’entrada i –com sempre- no hem sabut rectificar a temps. De totes maneres l’actitud de l’equip potser tampoc ha estat la mes encertada per saltar al Calderon. Els rivals ens han plantejat un partit incòmode –com ja era de preveure- i no els hem sabut superar més que amb les puntes de Neymar i algun rampell d’Alexis. Hem hagut de córrer cap a la nostra porteria i així estem morts. Hem abandonat els laterals i ens han pogut fer un sac abans de la mitja part. I hem desguarnit el mig camp, deixant que Busi hagués de lluitar moltes vegades sol. I davant Messi no ha rebut pilotes. No els hem sabut jugar i som els justos derrotats. En aquest cas el futbol ha fet justícia. Contra la força no sabem ni podem lluitar amb aquestes armes a no ser que estiguem al mil per cent. Ens han superat en tot. I quan més a prop hem estat d’empatar no ens ho hem acabat de creure.
A LA CAVERNA. Què contents que esteu eh! El Roncero enfotent-se’n, la Ser, la Cope... tots de l’Atlético. Amb allò de: -“habrá dos equipos españoles en la semifinal”-. I tant que si. A veure si amb una mica de sort us toca el Chelsea o el Bayern. Quina ràbia se li veia als ulls del Roncero! Pot ser que sigui la ràbia del nen petit! Del nen que es veu superior en la derrota dels altres. Espera’t que no perdeu! Són massa anys que heu fet el ridícul!
I si... Ara ha arribat l’hora del final del cicle. Cal renovar-ho tot. Començant per convocar eleccions, trobar un entrenador amb garanties i fer neteja al vestuari. Cal dur saba nova; gent amb ganes de guanyar. I una estratègia nova pel club! Si no ho fem navegarem en la foscor!