COMPETICIÓ: Lliga
de Campions (anada).
MARCADOR: Barça 1
(Neymar) – Atlético de Madrid 1.
TÒPIC/TÍPIC. Mal i curt resultat!
TÒPIC/TÍPIC. Mal i curt resultat!
EN VERD. Neymar.
EN VERMELL. La
lesió de Piqué i el desgavell que va suposar.
EL DE NEGRE:
correcte. Tot i que podria haver ensenyat alguna targeta més.
LA CONTRA. Partit
típic de Xampions quan es comença a jugar la competició de debò. Els equips
–menys nosaltres- surten el primer partit a aguantar el resultat i si et toca
el violí –que segur que amb el Barça sempre tens alguna ocasió per fer-ho-
doncs compliques molt la situació al rival.
L’equip ha sabut
donar la cara tot i que en molts moments s’estavellava contra la defensa molt
ben ordenada dels “colchoneros”. De les vegades que hem sabut trencar la
defensa hem topat amb Courtois, un porter excel·lent. El Barça ha merescut més
però la Xampions té aquestes coses. Segurament ho pagarem. Ens obliga a marcar
gols allà!
A LA CAVERNA. Amb
la llet que teniu els blancs en els sortejos poca cosa teniu a dir.
LA FOTO DEL MUNDO
DEPORTIVO
COMPETICIÓ: Lliga de
Campions (tornada).
MARCADOR: Atlético
1 – Barça 0.
TÒPIC/TÍPIC. Fi de cicle!
TÒPIC/TÍPIC. Fi de cicle!
EN VERD. Bartra.
EN VERMELL. Messi
i Alba.
EL DE NEGRE: europeu.
Sigan, sigan! Tot i que no és excusa, eh! Pot ser que facin un penal al Barça
abans de la mitja part.
LA CONTRA. Primer de tot aplaudir els "Colchoneros".
El dia
que el Barça té la negra li surt tot al revés. No hem fet un bon plantejament
ja d’entrada i –com sempre- no hem sabut rectificar a temps. De totes maneres l’actitud
de l’equip potser tampoc ha estat la mes encertada per saltar al Calderon. Els
rivals ens han plantejat un partit incòmode –com ja era de preveure- i no els
hem sabut superar més que amb les puntes de Neymar i algun rampell d’Alexis.
Hem hagut de córrer cap a la nostra porteria i així estem morts. Hem abandonat
els laterals i ens han pogut fer un sac abans de la mitja part. I hem
desguarnit el mig camp, deixant que Busi hagués de lluitar moltes vegades sol.
I davant Messi no ha rebut pilotes. No els hem sabut jugar i som els justos
derrotats. En aquest cas el futbol ha fet justícia. Contra la força no sabem ni
podem lluitar amb aquestes armes a no ser que estiguem al mil per cent. Ens han
superat en tot. I quan més a prop hem estat d’empatar no ens ho hem acabat de
creure.
A LA CAVERNA. Què
contents que esteu eh! El Roncero enfotent-se’n, la Ser, la Cope... tots de l’Atlético.
Amb allò de: -“habrá dos equipos españoles en la semifinal”-. I tant que si. A
veure si amb una mica de sort us toca el Chelsea o el Bayern. Quina ràbia se li
veia als ulls del Roncero! Pot ser que sigui la ràbia del nen petit! Del nen
que es veu superior en la derrota dels altres. Espera’t que no perdeu! Són
massa anys que heu fet el ridícul!
I si... Ara ha
arribat l’hora del final del cicle. Cal renovar-ho tot. Començant per convocar
eleccions, trobar un entrenador amb garanties i fer neteja al vestuari. Cal dur
saba nova; gent amb ganes de guanyar. I una estratègia nova pel club! Si no ho
fem navegarem en la foscor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada