COMPETICIÓ. XAMPIONS. QUARTS DE FINAL.
ANADA: JUVE 3 – BARÇA 0.
Plantejament lamentable dels entrenadors que ens costa encaixar tres gols en un tres i no res. Posar en defensa de tres a Matieu ha estat un suïcidi, igual que col•locar a Masche a mig camp i allunyar Messi a la banda dreta. Hem llençat l’eliminatòria en mitja part i així no es pot anar per Europa. Pretendre guanyar un partit amb inferioritat a mig camp és impossible i més si els rivals rasquen. Ha estat un compendi de cagades i errors que en aquestes alçades de la temporada penalitzen massa. El que malament comença, malament ha d’acabar i el Barça avui ha cavat la seva pròpia tomba a Delle Alpi, davant un equip italià molt ben treballat i amb banqueta. Defensa amb un porteràs, amb 4 defensors amb ajudes per les bandes que la converteixen en 6 amb les ajudes dels del mig camp lateral. Al mig una mena de rombe o quadrat en forma de teranyina i davant un mitja punta bestial Dybala i davant un clàssic davanter centre. Ens han atret cap aquesta teranyina i ens hi hem enredat. Només amb l’entrada de Gomes i una distribució més lògica i combinant hem creat un cert perill.
LO MILLOR. L’eliminatòria ha quedat sentenciada a l’anada i ni remuntada ni collons. Aquest equip és italià i està muntat amb molt bona jugadors i està molt ben compensat. A més saben jugar a ficar-se enrere i que els ataquin.
TORNADA: BARÇA 0 – JUVE 0.
Avui que tocava arriscar i teníem els jugadors idonis avui hem jugat amb un 4-3-3 que ningú ha entès. No hem xutat a la porteria i ni els hem inquietat massa. Buffon no n’ha parat ni una. Hem compensat bé el camp però ens han faltat arribar amb claredat. Iniesta estava massa sol intentant obrir forats i Messi ha hagut de marxar massa de les zones de càstig. Hem facilitat les coses a la Juve.
LO MILLOR. Que hi hem posat ganes i la gent ens hi ha acompanyat. El parit però el vam perdre a l’anada. A més ja queda un partit menys per perdre de vista aquest equip tècnic.
LA REFLEXIÓ. És una evidència que el Barça no és el millor equip d’Europa ni de lluny. La remuntada contra el PSG es va produir perquè es van ajuntar tots els ingredients per provar-ho: Messi i Neymar estel•lars, Suàrez, Sergi Roberto, plantejament valent... Aquesta vegada l’entitat molt més elevada del rival i la millor compensació del seu equip, a part del nostre dubte, desordre, arbitratge poc favorable al joc net i la falta dels astres ha fet que ni ens acostéssim a la remuntada.
Fixem-nos amb les altres plantilles i veurem que la nostra és massa curta per afrontar amb garanties competicions tan dures. Necessitem 20 jugadors decents sinó no hi ha res a fer. I sobretot un entrenador que sigui entrenador. Caldrà fer un bon balanç a final de temporada i depurar responsabilitats!
El més trist de tot és que el Madrid i l’Altlètic sense fer res de l’altre món han passat però entenent de què va la Xampions. Qualsevol equip que la guanyi menys el Madrid m’estaria bé. M’agradaria que fos el Mónaco pel futbol alegre i diferent que fa. Molt em temo però que Cardiff i els àrbitres i la UEFA se’n cuidaran que el Madrid guanyi la final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada