070417 REUS-VIELHA
080417 UELHS DETH JOEU-ARTIGA DE LIN-GAUSAC (Sant Martín) -BOSSOST (Mare de Déu de la Purificació) -LES-SAINT BEAT LE JEAN.
090417 BENEDICCIÓ DEL RAM A VIELHA (Sant Miqueu)-ARTIES (Santa Maria) -GESSA-SALARDÚ (Sant Andreu) -PORT DE LA BONAIGUA- TREDÓS (Santa de Maria de Cap d’Aran)-Unha (Santa Eulària)-BAGERGUE (Sant Fèlix)
100417 SAUT DETH PISH-ARRÓS-BAUSEN-BETREN (Sant Estèue).
110417 LOURDES-BAGNERES DE LOUCHON- PORT PORTILLON-BEGÓS-BENÓS-ÉS BORDES-VILAC (Sant Fèlix)
‘OBJECTIUS’ _______________________________
1) Relaxar-nos uns dies i canviar d’aires. Deixar-te encisar per la remor de la Garona, el verd dels camps, el blanc dels cims, la immensitat de les valls... deixar passar els minuts veient com les vaquetes i les cabres pasturen, al temps que la neu es desgela lentament i les floretes treuen el cap.
2) Caminar resseguint diverses rutes de dificultat mitjana i fàcil. Especialment l’Artiga de Lin i la Cascada del Pish. Llevar-te al matí d’hora amb la fresca o al vespre abans de sopar i anar a córrer uns quilòmetres pels voltants de Viella .
3) Descobrir els pobles de la Vall sense importar-nos la mida. Veure’n les seves estructures enfilant-se a les faldes de les muntanyes. Guiar-nos pels seus esvelts campanars i les teulades de pissarra de les cases. Trobar els signes dels temps en els que es vivia exclusivament del bestiar i el camp. És evident que els pobles de la vall estan molt arreglats i això és per estar-ne content. Es veuen poques cases abandonades. Tenir Baqueira Beret a la vora ha ajudat molt. De tots els pobles em quedo amb Arties, Unha, Vilac, Baussen, Tredós, Arrós i Canejan.
4) Fer la ruta de les esglesiones romàniques esteses arreu del territori. D’elles quedar-te meravellat amb portalades, crismons, campanars, capitells i sobretot per les magistrals estructures gens uniformes i les pintures interiors. Fins i tot, en les seves parets, trobar-te amb vestigis romans. De totes elles imprescindibles són les esglésies d’Arties, Viella, Bossost, Baussen o Vilac.
5) Acostar-te amb cautela a la neu i al Pirineu. Comprovar que a les part altes encara hi ha molta neu acumulada i que els amants de l’esquí encara poden xalar ben entrat l’abril. Impressionants el Coll del Portilló i el Coll del Port de la Bonaigua.
6) Recollir-nos una mica i participar de diferents actes religiosos especialment el dia rams. Precisament, el ram el vam beneir a Viella, amb un cerimònia on el català i l’aranès van quedar relegats a l’anècdota de dites i salms breus. Recordar que només Bossost conserva la tradició de fer processons. Fins i tot tallen carretera N-230 per fer-ho ben pompós.
7) Entrar una miqueta a França, ara que hi som a prop, i veure quina continuïtat hi té la vall en l’altra vessant. Només passar la frontera els radars són una constant. Un dels primers pobles que et trobes és Saint Jean. Recorda la magnificència de París, tot i que sembla mig abandonat. És interessant testimoniar com La Garona hi neix ben menudeta i va engrandint-se en terres franceses passant a ser riu ben imponent, per desembocar a l’Atlàntic. Per tornar val la pena fer-ho per Bagneres de Luchon (cal donar-ho encara que sigui un breu tomet) i anar a parar a Bossost. Aquella part és molt bonica.
8) Descobrir un clima atlàntic únic a casa nostra. La vall d’Aran només té sortida per França i això fa que la flora i el clima siguin ben especials sobretot a la primavera. El mediterrani no hi té influència. Matinades fresques, matins i migdies assolellats i vespres amb precipitacions sobtades.
9) Buscar un apartament ben equipat amb piscina coberta per prendre banys calents en tornar de les excursions a l’avinguda Garona, ben a propet de tot. El seu nom es el Refugi deth Aran. Molt recomanable!
10) Anar a Lourdes; el parc d’atraccions de Lourdes. No poso en dubte la meva fe en la mare de Déu i en Jesucrist, ni tampoc deixaré de creure que la Bernadette realment va rebre un missatge celestial. El que critico és tota la moguda mercantilista que hi ha muntada al voltant. Botigues de souvenirs, hotels, pensions, restaurants, kebabs, gelateries i pàrquings de pagament obligatoris. Fins i tot amb l’aigua que brolla i els ciris fan negoci. No hi ha dret mercantilitzar amb la fe de les persones. Han despersonalitzat la gruta, allà poc hi ha de natural. Censuren els nens que juguen i en canvi deixen que fanàtics llepin les parets. A l’altra banda del riu uns tendals coberts per posar-hi pagant els ciris que vulguis. Si una virtut tenia la Bernadette era la humilitat i la simplicitat, a part de la fe clar, uns valors els primers que semblen perduts. La fe; un valor que mai ens faran perdre malgrat que em negui a participar del negoci que hi ha muntat al voltant.
L’ÀLBUM DE FOTOS ________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada