APARTATS

9 de maig 2017

FESTA MAJOR DE SANT JOAN DE LA CIRERETA DE PORRERA 05-070517

Diumenge. 20:30h Carreguem el cotxe i sortim per davant del Casal, mentre les colles geganteres acaben de berenar. Enfilem la carretera i a l’alçada de sant Antoni la lluna treu el cap per primera vegada. Ja no ens abandonarà fins a dalt del coll. S’amagarà i sortirà per entre les muntanyes. Una metàfora idònia per tancar el cap de setmana de la festa major de Porrera. Un obrir i tancar d’ulls en el que hem recordat moments passats, hem estat amb la família, hem vist castells, hem fet ballar els gegants, hem anat de festa, hem dinat plegats i sobretot hem ajudat a pujar ben amunt Porrera.



050517 DIVENDRES DE CULTRUM
Plegar de treballar, fer la bossa i cap Porrera. Casa freda! Posem les estufes; encara fan falta a la nit! Calenteta sopeta de farigola i pa amb tomàquet. Els més agosarats feren cap al Casal on el grup Cultrum va tocar en concert presentant-nos els seus treballs discogràfics. En acabar el Dj Pepe’s deixà palesa la seva capacitat musical fent les delícies del jovent.

Foto: Ajuntament de Porrera

060517 DISSABTE: PAELLES
Ens hem llevat d’hora, hem esmorzat i caminadeta d’anada i tornada fins al primer coll de la carretera de Falset vella. De pujada, senderó; de baixada, carretera serpentejant. Pel camí vinya, roques i alguns pins i roures. Al fons, una vall -abans de la por- treballada de baix a dalt i de dalt a baix, amb una Porrera exuberant com sobresortida de l’interior de la terra.

Fotos: Iblama


A la plaça Carretera, inflables per la canalla i riu amunt treball frenètic per anar preparant les paelles.




A l’interior dels vells rentadors, l’emissora Catalunya Ràdio ha connectat en directe per fer el vermut amb Roser Vernet, de l'associació Quim Soler; Toni del Águila, president de la Unió Esportiva Porrera (organitzador del dinar); Francesc Delpueyo, estudiant d'història; Jonàs Macip, alcalde de Porrera, i Roger Carreras, cantant de Somboits. Després el grup ens ha presentat temes del seu disc Sucre.






I així hem arribat a l’hora de dinar. Cadascú ha gaudit del seu espai i la seva paella.










Temps justet per fer una mica de sobretaula i cap al camp. Allà la Unió Esportiva Porrera ha jugat el seu partit contra el Camp Clar, empatant finalment 4 a 4, amb polèmica inclosa.





Després, a la tele, hem vist com el Barça s’imposava al Vila-real (4-1). I cap a l’Electrowateque a fer una copeta i a deixar-nos impregnar del bon ambient i la bona música dels dj’s.





Per rematar el dia hem gaudit del sopar de la Cooperativa. Amanida, arròs, entrecot i bon vi Garbinada del celler Sangenís Vaqué.




I des de les 22h, al Casal concert i ball amb els Pensylvania. I en acabar el ja mític Pepe’s.

070517 DIUMENGE DE CASTELLS I DE GEGANTS
Ha calgut una bona remullada per obrir bé els ulls! Esmorzar i cap a l’església per celebrar la missa en honor a sant Joan de la Cirereta presidida per l’Orfeó Porrerenc. A mitja celebració, els més petits s’han acostat a l’altar amb cireres als istells per oferir-los en ofrena. El mossèn els ha fet estar ben a la vora perquè s’impregnessin del sentiment. De tant s’obrien les portes de l’església i és que una remor ben clara de gent indicava que la plaça bullia.

Fotos: Iblama







A fora públic i membres de les colles de sant Pere i sant Pau i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona esperaven l’inici de la trobada. Al mateix temps que s’obria la paradeta del vermut a la plaça de l’Ajuntament començaven els castells -i la pell de gallina- veient del que són capaços de fer. Impressionants construccions humanes te les miressis des d’on te les miressis. I quina canalla tan valenta; ser capaços d’enfilar-se fins a dalt de tot del castell és increïble. Des de cal Magí, haver d’anar pujant des del primer pis al segon i fer cap al terrat i fer-te càrrec realment de la magnitud de la figura. 3 de 7, 4 de 7 dels verds i 5 de 8 i 4 de 8 dels roses. La matinal l’han tancat les dues colles amb sis pilars al bell mig de la plaça. I entre castell i castell patates i vermutet per amenitzar l’estona a la plaça de l’abadia, on la canalla castellera practicava per un futur.

Fotos: Iblama








I res que temps justet per dinar i sense més dilació a acompanyar La Garranxa i Lo Molló en els seus 25 anys de vida; amb Lo Tossal també! A partir de les 17h han anat arribant les colles participants: els Gegants de Falset, Capçanes i l’Aleixar, els Capgrossos de Pradell i el Peix de Bellmunt. Sota una tarda esplèndida hem sortit de la plaça Carretera fins ascendir a la plaça de l’Església, tot resseguint el recorregut habitual de trobades i processons; tenint el Pont Vell com una de les icones. Balls de lluïment davant de l’església i a la Carretera amb una gentada acompanyant els gegants en el seu aniversari. En la plantada de la plaça de l’església s’ha procedit a la lectura d’un text on s’ha fet una repassada als 25 anys, al mateix temps que es recordava totes i tots aquells que durant tots aquests anys han representat al poble arreu. En el meu record personal hi ha 5 moments màgics. Tocar la gralla a la plaça Roja de Moscou amb una bandera de Catalunya al costat (gravant i fent fotos), les trobades de Matadepera (com acompanyant), la del 2007 de Porreres (com a geganter) i les trobades de Girona i Reus (com a bombero i timbaler). A part de no poder oblidar els centenars de festes majors que vam anar del nostre entorn deixant el nivell molt alt de la colla, passant-nos-ho d’allò més bé i amb gent de totes les edats. Com en tot hi hagut etapes fosques, on el llistó ha quedat massa baix, però al final la vella guàrdia i la gent més compromesa i sentida, han fet que en puguem celebrar els 25 anys. Ha estat un plaer enorme tornar-se a enfundar la samarreta blanca amb tota la família de la Garranxa i Lo Molló i donar vida a aquest gran home.

Fotos: Iblama



































Com aquell any màgic, la ballada conjunta ha tancat la trobada. Les colles han recollit el material i han anat fins al Casal a berenar. Entre els crits i els refils de les orenetes, m’he assegut a terra a la vorera mentre deixava volar la memòria i la plaça lentament es buidava i anava recuperant la pau i la no remor del dia a dia.
Gràcies a totes i a tots als que amb el vostre sacrifici feu possible la festa major! Iblama