Havíem sentit a parlar molt d’aquest noi, Ramon Mirabet, especialment arran de la seva participació en un reality francès on va saltar a la fama. La seva veu poc s’havia identificat amb Catalunya ja que canta en anglès i francès. Arran del disc de la Marató, el vam poder sentir en català en el hit No et rendeixis del disc amb la Paula Valls.
Desvinculat ja de les obligacions comercials, ha iniciat una carrera en solitari. Ha tret dos discos finançant-los ell mateix amb els diners de les actuacions que fa; moltes d’elles al carrer: el 2013, Happy Days i el 2016 Home Is Where The Heart Is. Doncs bé; vam tenir l’oportunitat d’escoltar-lo i de sorprendre’ns a casa nostra. La seva veu especial, entre trencada i negra, no deix indiferent. Molt recomanable!
210417 1ER CONCERT AMICS DE LES ARTS A VALLS
Els Amics de les Arts feia dies que havien posat a la venda entrades per les seves primeres actuacions de la gira del nou disc: Un estrany poder. S’havien esgotat ràpidament! Vam aconseguir-ne dues de les últimes; i és que promet molt. Arribar amb el temps justet a la capital de l’Alt Camp i tenir-ho tot a punt. El so a la sala no va ser el millor; a mesura que l’actuació va avançar també va ser millor arranjat. Hi havia moltes ganes d’Amics. Tot l’ambient del concert és molt més electrònic i pop. A l’escenari, un jocs de llums molt guapo i uns panells a les parets que s’encenien de colors, donaven un toc diferent. El tot, tot i ser d’Amics, s’ha transformat una mica també, no només en els temes nous que toquen sinó també amb les adaptacions que fan dels clàssics de la banda. No van tocar L’home que treballa fent de gos però si 4-3-3, Jean Luc... Els moments de majors moments d’èxtasi van arribar amb aquests temes i amb els pics discotequeros del nou so i de les noves cançons. Total; que vam acabar drets picant de mans, entregats! Llàstima que al sortir no disposaven de cd’s. Altament recomanables!
280417 CONCERT DE PROJECTE MUT A LO SUBMARINO DE REUS
Primer de tot recomanar el restaurant Mediterrani al carrer Vilà de Reus. Vam fer el menú de nit de 23 euros i el cert és que vam sopar molt bé.
Recentment, han enregistrat un disc amb col•laboracions d’altres artistes: 10 anys i bons. En la gira que estan fent han incorporat un nou músic que toca contínuament el violí, mentre que la sonoritat d’un acordió entre altres, han donat una nova profunditat al so. Segueixen tenint aquella energia que fa que t’enganxi i un directe molt bo. Totalment recomanables si volem sentir l’essència del Mediterrani a tocar de casa!
290417 GERTRUDIS I ZOO A LA MIRONA DE SALT
Concert clàssic en una sala brutal. Primer ens retrobàrem amb els Gertrudis després d’uns anys de parèntesi. Tot i que els de Reus i voltants vam tenir l’efímer privilegi de seguir el mestre Ciurans i el Galzerà amb la Colònia. Ara volo alt és el seu darrer treball i promet molt. Com no podia ser d’una altra manera, la rumbeta, els ritmes ‘cirqueros’ i de festa major impregnaren la sala. Un grup consolidat que ha tornat amb força!
En acabar, els grans Zoo destrossaren tots els pronòstics i rebentaren la sala. Ens van venir a presentar les cançons del seu últim cd Raval junt amb les del seu primer Tempestes venen del sud. I ho van petar!
Crec que seran un dels grans animadors de la temporada de primavera i estiu. Per mi és un grup totalment diferent de tot el que s’hagi pogut sentir. Tant el poden tocar un ritme tropical, com rapejar, inttoduir-te reguetons, fer hip hop o fer-te saltar amb ska’s. El més gran és que fan tot això en la nostra llengua catalana. Les seves lletres ens fan adonar que vivim en una món de merda però que el podem canviar estant al peu del canó. Vam viure un gran moment final amb Esbarzers.
290417-010517 ESTADA A GIRONA
Ens va rebre la capital gironina amb un sol a la vegada prometedor i enganyador.
Temps justet d’arribar i desplaçar-nos al carrer Ginesta per entrar al nostre apartament (Girona Housing). Vam fer-nos el dinar i vam descansar una estoneta; el dia seria llarg. Tomet pels carrers del centre des del pot de pedra fins a Galligants i de la Rambla Llibertat fins a la Catedral. Te la miris com te la miris és una ciutat impressionant. Si te la mires des de baix veus tota la seva immensitat i grandesa. Si t’hi endinses vas notant les seves olors i vas descobrint la màgia de racons que semblen creats amb esquadra i cartabó per veritables genis. En cito uns quants que m’emocionen especialment: les escales de sant Martí, les de la Catedral i sant Fèlix, els banys àrabs, sant Pere de Galligants, el passeig arqueològic, els carrerons i racons del call i la muralla, junt amb el cul de lleona. A part d’anar entrecreuant-te d’una banda a l’altra pels ponts que uneixen les diferents ribes de la vila. Val molt la pena entrar a la Catedral i recórrer els espais de Josafat. Així mateix sant Fèlix és increïble!
Ens vam trobar amb el Ric i la Lu i plegats vam fer unes birres al Ballesters. Vam comprar una miqueta i ens posàrem a fer el sopar. Hi havia un plat especial: truita amb pèsols de del tros de Porrera; vam haver de pelar-los però, mentre gaudíem de bon vi de l’Empordà. Sopats, vam anar al concert de la sala Mirona, amb moments molt especials i únics amb el Concert de Zoo; amb cd i dessuadora de record. Una vesprada inoblidable!
El matí del diumenge va ser força curt. Calia recuperar-se; la tarda: màgica. El Rix ens dugué al bosc de les Estunes (unes fades) que segons la llegenda freqüentava la zona propera a l’estany de Banyoles. Allà unes alzines i uns roures mil•lenaris, així com unes obertures que ens deixen entrar a l’interior de la terra ens van deixar bocabadats. Un lloc realment màgic! Igualment vam descobrir, mentre el cel cada vegada era més amenaçador, l’estany de Banyoles i els milers de coses que et poden cridar l’atenció del seu voltant: colors, arbres, barques, ànecs, escultures, herbes, plantes... i tot mentre resseguíem una ruta de catxés. A la plaça del poble, ja amb pluja vam recuperar-nos amb una birra i unes braves. I a sopar a Girona i a dormir aviat!
El tercer dia fou força intens. El vam començar pel centre de Girona encisats amb la iniciativa de la llibreria Papyrus de Celrà, la qual va deixar llibres repartits per diferent llocs emblemàtics de la ciutat perquè la gent els agafés i els llegís, i en un futur els tornés a intercanviar per altres.
Vam agafar el cotxe i ens vam plantar a Esponellà; calia fer una excursioneta pel terme. En concret caminàrem per arribar-nos a les Ermites de sant Bartomeu i la sant Miquel de la Roca. Paisatge mediterrani amb una bona floració, pins i alzines, aigua, neu a les muntanyes del Pirineu, verds prats i calor. Per rematar-ho, vam haver d’empènyer el cotxe cara avall ja que s’havia descarregat la bateria. Superat el tràngol, vam dinar a la impressionant plaça major de Banyoles, on de nou la pluja ens va sorprendre. Passada una estoneta, recorrérem els seus carrers mentre observàvem les majestuoses cases, les arcades de la placa porxada, la muralla, així com la multitud de sèquies que travessen el nucli.
De tornada a Girona, vam repassar els límits dels aiguats de diferents anys que van inundar el casc antic de la ciutat, coincidint amb 12 d’octubre’s. Una crepe per berenar ens va acabar de deixar un gran gust de boca per aquest cap de setmana inoblidable. Moltes gràcies amics per fer-ho possible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada