APARTATS

8 de maig 2018

SORTIDA PONT DE MAIG 2704-010518


--L’ITINERARI
270418 Reus-Suera (Castelló).
280418 Matí de Caminada: Suera-Castell de Mauç-Font de Castro-Suera Alta-Suera. Tarda: Onda-Veo-Alcúdia de Veo-Embalse Benitandús.
290418 Suera-Sogorb-Mora de Rubielos-Rubielos de Mora-Linares de Mora-Cantavieja-Mirambel-Olocau del Rey.
300418 Olocau-Forcall-Morella-Tolodella-Tronchon.
010518 Olocau-Bordon-Castellote-Reus.

--ON ENS HEM ALLOTJAT?
A Suera (Castelló) ens hem allotjat a l’Hotel Restaurant Verdià. Teníem una capsa regal en la que ens hi entraven dues nits amb esmorzar continental i ampolla de cava i bombons. Hem estat en una habitació doble amb terrasseta que dóna just damunt del campanar i la cúpula de l’església.






A uns 25 km de la platja i a les portes de la serra d’Espadà on val la pena tombar-hi amb una certa calma. L’entorn, amb la serra a tocar, és molt xulo. El poble en si no té massa encant, només la part del nucli amb l’església i la plaça. Des de la part alta la vista impressiona. És de visita obligada Suera Alta i les seves arcades.






A Olocau del Rei (Castelló) hem pernoctat a l’Hostal Meson del Rei en règim de dues nits amb esmorzar inclòs, 1 sopar i benjamí i bombons de benvinguda. Ben a prop dels pobles més bonics del Maestrat tant de València com de l’Aragó.




Per cert vam celebrar la Lliga del Barça

A dalt de tot les restes del vell castell i al poble la plaça de l’ajuntament i les cases notòries dels voltants just a tocar de l’església. Als afores molts pallers amb les seves eres.









--IMPRESCINDIBLE
DES DE SUERA
Excursió al Castell de Mauç, passant per la font de Castro i el vell poble de la Suera Alta. És circular. Millor primer pujar al castell ja que és una ascensió llarga i perllongada. En aquest tram no trobes aigua. A dalt de tot les vistes són brutals i ben a la vora et pots trobar cabres salvatges que campen lliurement.




D’allà baixes fins a les fonts de Castro, on un bon conjunt de brolladors per refrescar-te.



A partir d’aquí tens dues opcions. Carretera asfaltada per la dreta o pista més ampla per l’esquerra. En qualsevol cas imprescindible pujar fins al poblat de la Suera Alta; avui en ruïnes. Impressiona veure les construccions amb volta de les cases encara intactes. El 1850 hi vivien 45 habitants.



POBLES/LLOCS INTERESSANTS
Onda. Cal donar un tomet pel centre i no perdre’s la plaça petitona i porxada de l’Almodí, així com entretindre’s trobant esglesiones i observant com han anat restaurant vells edificis. De baix accedir al castell per corroborar-ne la magnificència dels qui l’han poblat, donant des d’Espadà fins al mar.




Sogorb. La muralla amb l’aqüeducte que travessen la vila i que donen fe de la importància que va tenir el nucli. Impressiona la gran catedral sobretot quan les campanes repiquen.






Resseguint el riu Veo. T’endinses per una sinuosa carretera que travessa la serra d’Espadà fins anar a parar a Sogorb. Entremig el paisatge va canviant pel que fa als boscos. Primer comencen sent de pi però hi ha molts racons amb extensos alzinars. Dos pobles pels que no esta malament fer-hi una passejadeta: Veo i l’Alúdia de Veo.








DES D’OLOCAU DEL REI.
Morella. Imprescindible. Hi pots passar tranquil•lament el dia. Aparcar costa 2,5€ a la part alta sota el castell. Entres per les torres i el portal de sant Miquel i la veritat és que no està de més perdre’s una mica carrerons amunt i avall, especialment pel Blasco d’Alagó, on a banda i banda s’ha conservat el porxat antic i al seu interior encara hi romanen vells negocis. Literalment pots passar per dins de les cases. Interessant observar començos antics que han conservat la fesomia de sempre. A la part alta del poble els tres monuments més rellevants. El primer és l’església de santa Maria la Major, amb un retaule excepcional, el conjunt escultòric dels 12 apòstols i l’escalinata del púlpit amb escenes de nadal a la part inferior. Costa amunt hi trobem el Covent de sant Francesc que han anat conservant i reconstruint amb els anys. L’església i el claustre en són la joia. I, finalment, a dalt de tot de la penya, coronant els quasi 1000 metres, el castell de Morella dominant tot el terme dels Ports fins al sistema ibèric. Cal entrar al museu per conèixer l’evolució de totes les civilitzacions que hi han passat. Igualment et deix bocabadat veure les entranyes de la muntanya. Des d’allà queda l’ascens final fins al pati d’armes tot pujant quasi 100 escales dretíssimes. En pic ets dalt te n’adones de la magnitud de l’obra i del perquè ni el Cid van poder expugnar mai la fortalesa. Als teus peus Morella amb el seu puzzle de carrerons i la muralla protegint-la esdevé inexpugnable.

































Iglesuela del Cid. Recórrer els carrerons del casc antic amb l’església de la Purificació amb la torre i la plaça porxada gòtica del consistori amb l’antiga fortalesa templaria (torre Nublos) i la casa Blinque que enamoren. Envisa’t buscant la mona; escultureta femenina que demana no veure tot tapant-se les amb les mans l’esplendor de la casa Guijarro (rivals) des de la casa Aliaga.






Cantavieja. Aixecant-se a 1300 metres, aquest poblet medieval amb la plaça de Crist Rei, l’església de l’Assumpsió i el castell és un dels pobles amb més encant d’Espanya. Forja als balcons, blasons i arcades donen fe de la importància de la vila.




Mirambel. Quins terres més ben cuidats, empedrats d’època. La joia de la corona es la celosia del convent de les monges agustines. A banda i banda dels carrers cases senyorials úniques com la dels Julianes o Aliaga. Envoltant la vila la muralla amb els 5 portals d’entrada com el portal de les monges junt amb l’església de la Margarita. Si dins dels murs hi ha màgia, extramurs hi veiem reflectida la força del treball amb els hortets ben marcats amb pedres. Pobles on també les ermitones dels voltants són ben boniques.








Tronchon. El poble dels formatges de cabra i ovella. Baixes des de la part alta fins anar a parar a baix de tot on hi ha el consistori i la desaforada església de la Magdalena. És un dels pobles més rurals i més rústics de la zona. Pots entrar en una presó que et deixarà bocabadat. La polèmica ha esclatat al poble amb la restauració del terra de la plaça. No tothom veu la restauració amb bons ulls. No pots marxar d’allà sense degustar i comprar formatge. De fet als voltants hi ha pastors fent treballar les cabres i les ovelles per obtenir una gran llet. Aquí les quallades i els productes làctics tenen una qualitat superior.






Castellote. De Bordon enfiles una carretera espectacular a tocar del cel que et condueix sinuosa fins a la vila. A la part baixa s’aixeca imponent amb la torre templària, l’església de sant Miguel i a la part alta el Castell.





Mora de Rubielos. A 1035 metres s’alça el poble a la serra de Gúdar i realment sembla més un conjunt més castellà que no pas aragonès. Val molt la pena tombar per la Plaça de la villa, observar la Col·legiata de santa Maria, pujar al Castell dels Fernàndez Heredia i deixar-se anar una mica, si no et pot el fred, entre portals, porxats i arcades.











Rubielos de Mora. Entres per portal de sant Antonio pel que va ser un dels punts de defensa i et trasllades directament al segle XII. En el silenci de la sobretaula vagareges pels carrers del casc antic perdent-t’hi com en anys anteriors i centrant-te en l’ajuntament, els palaus i l’església de Santa Maria la Major.







Per passar-hi. 
Linares (vista des de la carretera amb el poble aixecant-se en la muntanya essent coronada pel castell).

Forcall (per la plaça porxada).



Bordon (per la muntanya del Morro de Bordon).




Todolella (també parlar la vista des e la carreterona que va fins a Olocau).


Olocau del Rei (essencialment per la plaça de l’ajuntament).




--ON MENJAR? 
A Suera hem menjat en dos llocs bons. El primer a l’Hotel Verdià. Tenen un menú intersetmanal boníssim per 12’50€ i el degustació de cap de setmana per 20€.





A la plaça hi ha el Bar La Plaça on per 10€ pots menjar el menú del dia que ells tinguin amb Amanida, Macarrons amb tonyina i seitons rebossats amb queraílles (patates).


A Olocau també es menja molt bé. La primera nit vam fer el menú degustació amb tres plats a escollir i un plat de segon. Tot 20€. La segona nit vam fer el menú normal per 11,50€ amb Amanida, vedella amb verduretes i salmó amb patates.





A Mora de Rubielos. Restaurante el Trebol de Mora. Menú 12,50€ amb cocido de Teruel i varietat de carns se la zona i de caça.



A Morella. Al Restaurant Marquès de Cruïlles vam dinar per 27€ també amb varietat de cocidos i carns. El més bonic però és el local ja que és una terrassa molt decorada amb gust amb mil tocs i s’hi està molt a gust als peus de la pujada al castell. Cal reservar per anar bé!